lunes, 1 de febrero de 2010

Powwe point sobre el reciclatge

clica aqui

Perque es millor reciclar?

Per que si reciclem el mon estaria més net i menys contaminat.

sábado, 23 de enero de 2010

Els nous contenidors


Els nous contenidors de Barcelona ajudaran a que la gent pugui reciclar millor.

jueves, 14 de enero de 2010

Cronologia del mon del plàstic

1493:
Cristòfor Colom, en el seu segon viatge, observà que a Haití els indis jugaven amb pilotes que botaven, eren de cautxú.
1770:
Arriben al continent europeu objectes de goma i cautxú. Però no són gaire acceptats degut a la seva fortor i deteriorament ràpid a causa de la calor.
1835:
Regnault prepara per primera vegada el clorur de vinil (amb el qual es fabricaran els famosos discs de vinil).
1845:
Schobein, per casualitat, descobreix la nitrocel·lulosa i s'adona de la naturalesa plàstica d'aquest producte.
1862:
A l'exposició Internacional de Londres es presenta el primer plàstic artificial a partir de la cel·lulosa.
1869:
Es patenta i comercialitza el cel·luloide, que no era altra cosa que la barreja de pòlvora de cotó (nitrocel·lulosa) i càmfora.
1872:
Es patenta la primera màquina d'emmotllament per injecció de plàstics.
1884:
Es patenta la fibra artificial de raió.
1900:
S'obté el primer cautxú sintètic.
1909:
Baekeland patenta la baquelita i el seu mètode d'obtenció a pressió i a temperatures altes.
1910:
S'obté la pel·lícula d'acetat de cel·lulosa.
1920:
Staundinger desenvolupa el concepte de macromolecula.
1927:
Es decobreix l'acetat de cel·lulosa, que es podia utilitzar per embolicar mercaderies i com a teixit degut a la seva aparença de paper fi.
1935:
Es descobreixen les propietats aïllants del polietilè. Es fabrica la primera màquina d'emmotllament per bufament.
1939:
Comença la comercialització del polietilè a Anglaterra.
1942:
A Anglaterra s'obtenen els primers plàstics reforçats amb fibra de vidre.
1972:
S'obtenen les polietersulfones.
Als darrers anys ha sorgit una nova generació de materials plàstics. Alguns d'aquests materials formen part de materials hibrids com la fibra de carboni; altres són els plàstics conductors, que es poden utilitzar per fabricar objectes elèctrics totalment de plàstic.

Contenidors de reciclatge


Punt verd recollida selectiva

RECOLLIDA SELECTIVA
La recollida selectiva és la separació dels residus mitjançant el seu dipòsit en diferents contenidors perquè siguin reciclats.
PUNT VERD
Al Punt Verd, els usuaris dipositen els residus en dues fraccions: restes orgàniques i inorgàniques (són sobretot envasos). Les inorgàniques, mitjançant una cinta transportadora, van a parar a una zona de triatge, on uns operaris les separen segons el tipus d’envàs (plàstic, cartró, fusta...).
Tot un seguit d’empreses especialitzades són les responsables de reciclar, posteriorment, els residus recollits i separats a Mercabarna.
Es tracta d’una instal·lació pionera i única al món, perquè s’ha construït per respondre a les necessitats específiques dels usuaris de Mercabarna.
Aquesta instal·lació disposa de dues zones diferenciades: una destinada al col·lectiu d’empreses majoristes i l’altra específica per als compradors.
El Punt Verd (deixalleria) va ser inaugurat el maig del 2002.
És un centre polivalent de 5.700 m2, on els usuaris –majoristes i compradors– poden dipositar de forma separada els residus que genera la seva activitat comercial.

Tipus de residus

Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.
Deixalles domèstiques:
Aigua bruta de la cuina i del bany.
Restes de menjar.
Envasos de vidre i de plàstic.
Paper i cartró.
Llaunes i paper d'alumini.
Bombetes gastades.
Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides, dissolvents, medicaments,etc.
Roba vella.
Mobles i electrodomèstics vells.
La runa de petites obres.
Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els esprais aerosols contaminen l'aire.